Des del dia que vam començar el curs, hem tingut a diari la recitació d'un poema a l'inici de cada sessió. La nostra professora portava sempre un llibre de poesia i ens llegia aquell poema que li semblava. És molt agradable, la veritat, arribar a classe i escoltar un poema. A més, sovint ens fan reflexionar aquestes lectures...
A canvi de tot això, ella ens va demanar als seus alumnes que recitessim un cadascun de nosaltres. Podiem escollir qualsevol poesia que no estigues ja musicalitzada.
No és gens fàcil recitar davant de setanta persones, tot el contrari! Et poses molt nerviós, gesticules de forma extranya, t'envales, no saps on mirar... Però tot això s'acaba amb la primera estrofa. Després t'arrenques i pots començar a gaudir de les mirades dels expectadors.
Jo, vaig triar el poema Parlem de tu, de Miquel Martí i Pol. Diu així:
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu,
de com ens vas deixar,
del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te,
de les teves coses parlem
i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Vull dir que m'ha agradat molt aquesta activitat, i des del meu punt de vista he de dir què potser vaig pasar-ho pitjor asseguda a la cadira esperant el meu torn, que no pas un cop et toca recitar.
Trobo que es crea un gran ambient d'empatia entre els alumnes i aprenem a escoltar, cosa que no tothom sabem fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada